dimarts, 6 de juny de 2017

La campanya pel referèndum


L'unionisme intenta desesperadament segrestar el relat clau del Referèndum que no és altre que el perquè. En un context democràtic, no hi ha discussió, si una majoria social i continuada el demana, es fa; es podran negociar les condicions, la pregunta, la data, el cens, l'abast territorial, la campanya, l'eficàcia... però és fa, i punt. És democràcia.

Negar la major és una maniobra de filibusterisme polític per entretenir-se en les formes i no abordar el fons. L'unionisme sap que no té arguments per convèncer una majoria suficient de catalans que els permeti bloquejar la independència. Porta massa anys d'espoli fiscal, vexació, persecució del català, absència d'inversions promeses i compromeses... i en els darrers anys, aplicant un assetjament fiscal i judicial fora de llei, asfixiant i absurd. Els partits d'abast estatal a Catalunya porten massa anys sense ferres, mentre que els partits independentistes i autonomistes treuen majories sobreres.

Catalunya ha sabut fer grans coses. Ha apostat per una economia productiva i industrial lligada a les exportacions; té un sector emprenedor de petites i mitjanes empreses ample, versàtil, de molta creativitat i qualitat; té una complicitat pública i privada en recerca i investigació amb uns resultats punters; té un sector turístic, hoteler i gastronòmic que, si bé a Barcelona grinyola, està repartint molta riquesa per tot el territori.

Catalunya té un projecte, sap què vol ser i orienta les actuacions per ser-ho. Massa sovint amb el boicot descarat i acarnissat de l'Estat que ens impedeix la comercialització internacional; ens dificulta el desenvolupament de l'aeroport; incompleix les inversions de rodalies, fa passar el corredor del Mediterrani per Madrid; aïlla el Port de Barcelona de la xarxa ferroviària...

En aquest moment l'únic projecte que agermana l'Estat espanyol és destruir el procés català; a qualsevol preu i amb la guerra bruta i els fons reservats que calguin. En això de seguida es posen d'acord PP, PSOE i C's i encara s'hi solidaritzen alguna de les infinites famílies de PODEMOS i COMUNS, que en negar la unilateralitat donen carta blanca al veto del PP. 

Aquests dies he estat un xic punyent en la meva producció a Twitter, la reacció de l'Unionisme ha estat d'una agressivitat i contundència fora de tota mida, He llegit insults que no sabien ni que existien, se m'han criticat faltes d'ortografia, se m'ha titllat de funcionari... però ningú no ha sortit a defensar un model d'Espanya, on els catalans ens puguem sentir còmodes. Ningú ha raonat cap argument que balancés cap dels meus criteris. Sempre el mateix, en resum, "eres español, te jodes".

Espanya no té projecte, va en una deriva de gestió digna de la inoperància i autisme del seu President. No té polítiques de refugiats, d'energies renovables, no sap què fer amb el deute de les elèctriques, cap política de com abordar les hipoteques, els desnonaments, les clàusules sol, l'habitatge social; no és capaç de garantir ni la lliure competència entre privats, ni la lliure concurrència en els contractes públics; no sap generar ocupació si no és rebaixant els salaris a nivells d'esclavitud; no podrà garantir les pensions, ara que el juliol acabarà amb la famosa guardiola; segueix obstinada en inversions faraòniques d'AVES buits i radials fallides; els tribunals europeus li tomben les polítiques fiscals; la seva qualitat jurídica ha retrocedit 50 anys en pocs mesos; el deute públic és tant immens com la incapacitat per fer-hi front; té una corrupció tan brutal i arrelada que els fa ineficaços i poc creïbles arreu...

A Catalunya sabem què som i tenim una idea de què volem ser, de com volem protegir les nostres empreses. Sabem com hem de millorar en l'educació dels nostres infants; som punters en un sistema sanitari que voldrien anglesos i francesos. Volem millorar la situació de dependents i vulnerables, perquè volem una societat de cohesió i equilibri salarial. Tenim un clima amable; sabem integrar els nou vinguts, perquè els necessitem. Som conscients que pagar les pensions serà un repte, però no abaixarem els braços i ens en sortirem; tindrem polítiques de reequilibri territorial perquè tots els racons de la nostra geografia participin d'aquest projecte comú.

Hem aconseguit que Catalunya sigui un somni. Si el sabem explicar, guanyarem la independència.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada