Els darrers mesos hi ha hagut un creixement d'un unionisme subtil, intel·ligent i amable, que fa de contrapunt a a la resposta clàssica d'enviar-nos a l'espai sideral, fer-nos habitants de la Illa de Robinson, tractar-nos d’etarres, gihadistes, nazis, feixistes, nord-coreans... Aquest unionisme amable aprova l'independentisme, però li col·loca alguna condició supèrflua, que diuen central, i que, segons ells, farà impossible la independència: Poso els següents exemples:
- Teniu tota la raó, però heu de ser més inclusius.
- Heu d'eixamplar la base social fins al 80%.
- La democràcia us avala, llàstima que només sigueu el 48%.
- Feu unes performances meravelloses, però fer un estat és més seriós.
- La millor manera de fer la independència és la DUI (o el RUI) i voleu fer un RUI (o DUI) i no sabeu fer-ho.
- Si no sou capaços d'anar units, com voleu fer la independència?
- Si depenem dels antisistema de la CUP, com volem tirar endavant un Estat amb estàndards europeus?
- Portem cinc anys de manifestacions, però encara som on érem.
Totes i cada una d'aquestes frases són mentida. Si algú és inclusiu és l'independentisme. Som els que som, que ens comptin si gosen. No fem performances, fem les manifestacions democràtiques més cíviques i multitudinàries del món, i són per exigir la independència. Si fem la independència amb DUI, RUI, RI, DI o el que sigui, se’ns en fot; el món és ple d'experiències diferents per proclamar-la; farem la pròpia i la farem valer. Si anem units o no és el nostre problema, però fem tantes coses bé, cíviques, multitudinàries, democràtiques i participades; que ens podem permetre de fer-ne alguna no prou bé. Pel que fa a la CUP, tindrem la maduresa política per trobar l'acord, des de la defensa de l'interès particular i col·lectiu. I no, no som on érem, ara tenim un Govern i una majoria parlamentària que ens durà a la independència, en un any. Això no havia passat mai en la història del Catalunya.
Som lluny, molt lluny, d'on érem, i a tocar d'Ítaca.
L'unionisme té el dret a buscar els nostres dubtes, nosaltres tenim l'obligació d’afegir la fermesa, la seguretat, la informació, el coneixement i l'explicació necessària per desfer aquests dubtes. Ho dic sovint, la independència és un estat d'ànim. És saber-nos capaços, és sentir-nos guanyadors.
Avui la portada del diari Ara té molt d'aquest dubte, diu: "El Govern refreda el referèndum”. Com la resposta de Carles Puigdemont és prou explicita i intel·ligent, l’apunto aquí i callo: Dient el mateix, un dia fa l'efecte que escalfes i l'endemà que refredes. Som allà on érem: anant pel millor camí cap a la independència.
No hi ha cap motiu per dubtar, tots ens fan guanyadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada