dilluns, 26 de setembre de 2016

I tu amb qui vas?

De petit, qualsevol esplanada, per pedres, llaunes i vidres que tingués, es convertia en un improvisat camp de futbol. Només calia que algú hi posés una pilota, no gaire desinflada. Carteres i abrics dibuixaven la base de les porteries, mentre que l'altura es definia per la l'alçada del porter. En aquells camps de runes, que ens van pelar tants genolls, vam aprendre què volia dir el grup i les normes. No érem tots contra tots, per molt que ho semblés, érem una meitat contra l'altra i líders o sorteig ens partien.

De tant en tant, algú amb problemes d'orientació, xutava dreta i esquerra, davant o darrera, sense solta ni volta. Quan la colla s'adonava li preguntaven: “I tu amb qui vas?”. Normalment la resposta era clara i corregia. Però quan se li havia de repetir la pregunta tres vegades, ja no esperàvem la tercera resposta, senzillament, deixava de jugar i punt.

Valgui aquest record per explicar-vos l'estranyesa que m'ha fet el tuit de Santi Vila:

A Euskadi, a Galícia.. L'electorat premia els perfils centristes. Comença un cicle nou? Tant de bo! Bona setmana.

No entenc el centrisme que hi veu a la majoria absoluta que ha fet el PP a Galícia. El mateix PP que manté de ministre el Jorge Fernández Diaz, un delinqüent, de l'OPUS, mentider com ell sol, i que fa la més bruta de les guerres contra l'independentisme. Ha mentit proves contra Mas, contra Trias, ha pressionat bancs perquè delatin falsedats contra Junqueras, porta anys omplint de dades falses o mitges veritats un Cafè amb llet, perquè aprenents de comunistes puguin destrossar la salut a Catalunya. És també el ministre dels 15 assassinats de la platja del Tarajal... ... ...

No seyor Santi Vila, això no és centrisme, això és una extrema dreta criminal i corrupte contra la que estem construint la República Catalana.

Permeti'm que el tutegi, i evoqui la situació d'infància.



Santi Vila. I tu amb qui vas?

dimarts, 13 de setembre de 2016

No dubteu

Els darrers mesos hi ha hagut un creixement d'un unionisme subtil, intel·ligent i amable, que fa de contrapunt a a la resposta clàssica d'enviar-nos a l'espai sideral, fer-nos habitants de la Illa de Robinson, tractar-nos d’etarres, gihadistes, nazis, feixistes, nord-coreans... Aquest unionisme amable aprova l'independentisme, però li col·loca alguna condició supèrflua, que diuen central, i que, segons ells, farà impossible la independència: Poso els següents exemples:

- Teniu tota la raó, però heu de ser més inclusius.

- Heu d'eixamplar la base social fins al 80%.
- La democràcia us avala, llàstima que només sigueu el 48%.
- Feu unes performances meravelloses, però fer un estat és més seriós.
- La millor manera de fer la independència és la DUI (o el RUI) i voleu fer un RUI (o DUI) i no sabeu fer-ho.

- Si no sou capaços d'anar units, com voleu fer la independència?
- Si depenem dels antisistema de la CUP, com volem tirar endavant un Estat amb estàndards europeus?
- Portem cinc anys de manifestacions, però encara som on érem.

Totes i cada una d'aquestes frases són mentida. Si algú és inclusiu és l'independentisme. Som els que som, que ens comptin si gosen. No fem performances, fem les manifestacions democràtiques més cíviques i multitudinàries del món, i són per exigir la independència. Si fem la independència amb DUI, RUI, RI, DI o el que sigui, se’ns en fot; el món és ple d'experiències diferents per proclamar-la; farem la pròpia i la farem valer. Si anem units o no és el nostre problema, però fem tantes coses bé, cíviques, multitudinàries, democràtiques i participades; que ens podem permetre de fer-ne alguna no prou bé. Pel que fa a la CUP, tindrem la maduresa política per trobar l'acord, des de la defensa de l'interès particular i col·lectiu. I no, no som on érem, ara tenim un Govern i una majoria parlamentària que ens durà a la independència, en un any. Això no havia passat mai en la història del Catalunya.


Som lluny, molt lluny, d'on érem, i a tocar d'Ítaca.

L'unionisme té el dret a buscar els nostres dubtes, nosaltres tenim l'obligació d’afegir la fermesa, la seguretat, la informació, el coneixement i l'explicació necessària per desfer aquests dubtes. Ho dic sovint, la independència és un estat d'ànim. És saber-nos capaços, és sentir-nos guanyadors.

Avui la portada del diari Ara té molt d'aquest dubte, diu: "El Govern refreda el referèndum”. Com la resposta de Carles Puigdemont és prou explicita i intel·ligent, l’apunto aquí i callo: Dient el mateix, un dia fa l'efecte que escalfes i l'endemà que refredes. Som allà on érem: anant pel millor camí cap a la independència.


No hi ha cap motiu per dubtar, tots ens fan guanyadors.



dilluns, 12 de setembre de 2016

Arguments 10. Les impresentables presidències espanyoles.

Mirar enrere 35 anys, per veure què ha passat per la presidència dels governs espanyols, és esfereïdor, Des de 1982 Espanya ha comptat amb quatre presidents del govern, només quatre. De tres en faig anàlisi penal, per tancar-los a la presó, i el quart, Zapatero, potser la pena de presó és exagerada, però tampoc no aguanta una anàlisi d'eficàcia i solvència de la seva gestió.




Felipe González hagués hagut d’acabar a la presó per ser el President del Govern que va organitzar els GAL, amb un total de 27 assassinats, i una trama de corrupció milionària que sustentava aquella organització criminal. També hauria de ser delicte de malversació de fons públics el fer-se arribar un línia d'AVE particular, des de la feina fins a casa seva.

Aznar hagués hagut d'acabar a la presó per haver-nos ficat en la Guerra del Golf, desoint un clam popular immens. La del Golf fou una guerra il·legal, basada en mentides, que està costant, encara ara, la vida a centenars de milers de persones i que està provocant una destrucció i desplaçament de població immens. El repugnant currículum de l'Aznar inclou també el delicte fiscal. I alguna trama de corrupció familiar.

Per a Zapatero, deia que la presó seria exagerada, però algun càstig li hauríem d’aplicar, des de Catalunya, per no complir la promesa electoral de respectar l’Estatut d’Autonomia que aprovés el Parlament Català. També mereixia càstig no haver fet contingut la bombolla immobiliària, en l'època de vaques grasses, i haver amagat i empitjorat la crisi en època de vaques magres.

Rajoy recupera, de ple, la tradició de pena de presó dels presidents espanyols. Ell era el Vicepresident d'aquell Aznar de la Guerra del Golf. S'ha demostrat que ell ha estat cobrant sobresous a dojo de la trama Bárcenas. És el cap del partit polític (o organització criminal) més lladre de tota l'Europa coneguda. És el responsable de la Guerra Bruta contra Catalunya, amb la prevaricació i malversació de fons públics que implica. En aquesta Guerra Bruta podem afegir, com a delicte, la manipulació de proves falses per destruir adversaris polítics i la sanitat pública catalana. Ell és qui va mantenir en el govern Jorge Fernández Díaz, el delinqüent artífex de la Guerra bruta. Tampoc deuen ser legals els ajuts condicionats de la premsa espanyola, per fer-la afí al seu franquisme.

Concloc. Espanya és el que és, i està com està, gràcies als delinqüents i inútils que l'han governada des de les presidències dels seus governs.

No veig a Espanya cap autocrítica, ni necessitat de canvi; al contrari, segueix obcecada votant els de sempre i amb les majories de sempre. I a on no arriben els vots de la gent arriben les males arts dels seus partits. La destitució del secretari general del PSOE, amb les males arts del seu propi partit, han permès que Rajoy segueixi sent president de la "monarquia bananera" que és Espanya.


Si volem alguna cosa diferent o millor per a nosaltres i per als nostres, haurem d'espavilar amb la construcció de una República Catalana ètica, legal, eficaç i emprenedora.

dijous, 8 de setembre de 2016

Ja responc jo les preguntes fetes a Gabriel Rufián

Un tuit em porta a El Español, l'horrorós diari del Pedro J.Ramírez; el "periodista" que encara no és a la presó, tot i publicar la notícia falsa contra Mas, en plenes eleccions del 2012. És el mateix Pedro J. qui fa la glossa d'una ínclita columna de Ferrer Molinaamb un seguit de preguntes per a Gabriel Rufian, que em prenc la llibertat de respondre. En cursiva i espanyol, la columna. En recte i català les meves respostes:

Señor Rufián, ¿por qué si hay tantos niños pobres en Cataluña, la Generalitat insiste en abrir embajadas en el extranjero (la última, este martes, en Lisboa) y destina ingentes recursos al proceso independentista? ¿Tienen prioridad los proyectos políticos sobre las necesidades de las personas?

Per poder donar futur i dignitat a aquests infants. Sabem que la cultura espanyola viu bé en la subvenció i la caritat. Nosaltres som més de treballar, de crear les condicions perquè els infants trobin, en el futur, empreses que fan productes que exporten a l'estranger i puguin viure de la seva pròpia feina. Les "ambaixades" a l'estranger les hem de fer perquè les seves boicotegen els productes catalans. Si jo fos d'un país que ha gastat 775.000 € en el jardí de l'oficina del Wert, No m'atreviria a criticar les despeses a l'estranger fetes per altres. En aquesta línia, és curiós que Espanya amagui els costos de les seves ambaixades.

Por qué la Constitución Española que votaron de forma entusiasta los ciudadanos de Cataluña (91% a favor, con un 67,9% de participación) es papel mojado para usted y el nuevo Estatuto que tuvo que enmendar el Tribunal Constitucional (respaldado sólo por el 36% de los catalanes con derecho a voto) es sagrado?

Vosté té les xifres mullades i els contextos alterats. D’aquella Constitució fa quasi 40 anys, vol dir que van votar-la tants catalans? Quans catalans queden d’aquells? Tots els que ara tenen menys de 57 anys, no la van votar.
Aquella Constitució es va construir amb l’amenaça militar i el franquisme a l’esquena. Ja es hora de fer-ne una des de la llibertat. I, posats, me la demano republicana.

¿Por qué cuando el Tribunal Constitucional le ha dado la razón a la Generalitat en los múltiples conflictos de competencia que ha planteado era naturalmente obligado respetar sus sentencias y cuando falla contra el proceso secesionista es un "tribunal politizado"? ¿Por qué?

El PP va potinejar la composició del Constitucional fins convertir-lo en la seva sectorial de justícia. El president del TC era militant del PP quan va ser nomenat, i ho va mentir. Les poques sentències del TC que han donat la raó a Catalunya, no s’han respectat. El govern espanyol incompleix sempre normatives i sentències... Llegeixi per favor les que fa referència al Constitucionals, i si li queda temps i vergonya llegeixi els incompliments espanyols de les normatives europees. Li passo 467.000 referències de Google

¿Por qué, diputado Rufián, ha manifestado públicamente que Otegi estuvo en la cárcel por "decir la verdad" y no, como todo el mundo sabe, por intentar reconstruir Batasuna a las órdenes de ETA? ¿Será porque los terroristas le hacían caso a su compañero Carod-Rovira cuando les pedía que evitaran derramar sangre en Cataluña?

Perquè és veritat. Otegi fou un pres polític que va treballar activament per la pau a Euskadi i això li ha costat 6 anys d’una presó sàdica i acarnissada. Encara pateix una absurda inhabilitació que no avalaria cap jutge imparcial. Això ho diu Rufian i també ho diu Pablo Iglesias. No m'han agradat mai les maneres d’ETA, però tampoc el rèdit polític que el PP ha tret de la manipulació del terrorisme i alguna de les associacions de víctimes.

¿Por qué le interesan las víctimas de hace 80 años, producto de una guerra y de una dictadura deleznables, y desprecia a las que fueron golpeadas en Democracia, mucho más recientemente? ¿Y por qué su partido pide que se revise el callejero para limpiarlo de indeseables, a la vez que dedica calles a verdugos como Martínez Vendrell, implicado en el atroz asesinato de José María Bultó? ¿Puede justificarse algo así por el "patriotismo catalán" del sujeto, cómo han alegado?

On és el carrer Martínez Vendrell? ERC ha demanat que se li dediqui cap carrer? Que fàcil és mentir pels diaris de Madrid. Treballi, sense mentides, perquè es compleixi la Llei de la memòria històrica del 2007, i milers de familiars de víctimes del franquisme puguin honorar els seus. I ja posats condemni el franquisme i tots els seus assassinats. D’entre altres, molts altres, els 1.717 assassinats al Camp de la Bota, acabada la guerra civil, sense judici. Franco fou un genocida repugnant que encara llueix de Fundació a la seva Espanya.

¿Por qué un amante de la libertad como usted aboga por la inmersión o-bli-ga-to-ria, que ha expulsado el castellano de las aulas pese a ser el idioma materno de miles de niños en Cataluña? ¿No le causa sonrojo que se persiga a los alumnos que utilizan el español en los recreos? ¿No le sorprende que ese modelo que elimina de la enseñanza la lengua oficial de todo el Estado sólo exista en Groenlandia y en las Islas Feroe?

Parlar-li de la immersió lingüística és pica ferro fred, dir-li que no és obligatòria és impossible, i dir-li que els infants catalans tenen millors notes en el seu idioma espanyol, que la mitjana de nens espanyols li rellisca. Vostè no vol la veritat, vol la confrontació. El català és una llegua en perill, que necessita un ajut especial per a la seva normalització. Que bó allò de “són monolingües que diuen a bilingües que siguin trilingües”. O aquella altra que li deia que “no entenem que perquè un infant aprengui anglès, ha de fer matemàtiques en espanyol”. Vigili, aquestes frases, no vénen de Catalunya, vénen de les Illes, i van acabar amb el govern del PP.

Por qué existen multas lingüísticas por rotular en España en español, señor Rufián?

Segur que pot documentar alguna de les multes per retolar en espanyol. Jo li documento la de 21.000 € a un notari valencià per demanar la documentació en català. Segueixi mentint ànima de cantir.

¿Por qué la Generalitat y sus fundaciones acólitas se dedican a hacer listas negras de periodistas, líderes de opinión e intelectuales que son contrarios a la independencia? ¿Por qué?

Sense comentaris de la mentida burda i indocumentada. Per casualitat ens pot explicar quans periodistes defensors de Catalunya ha trobat a la programació de la TVE que també paguen els catalans? Com deia aquell “uno o ninguno”

¿Por qué la televisión pública catalana, TV3, en lugar de estar al servicio de todos los catalanes, que la mantienen con sus impuestos, manipula, veta y desinforma en favor de la causa separatista?

Si la seva mentida de TV3 fos veritat seria perquè està preocupada pels índex d’audiència, però com és mentida que el bombin. També estaria bé que la televisió pública de Catalunya compensés el zero que ens ofereix la televisió pública espanyola.

¿Por qué considera "facha" a todo el que no piensa como usted, cuando no hay ideología más reaccionaria que la nacionalista, que ha escrito algunos de los peores capítulos de la Historia, que permitirá me ahorre recordar?

Ja era hora que el columnista recordés la guerra civil espanyola, iniciada pel NACIONAL Sindicalisme de Franco. En aquest paràgraf té raó,va escriure un dels pitjor capítols de la història. Per cert a Catalunya som més de ser independentistes que nacionalistes. I sí Franco era un fatxa.

¿Por qué los independentistas son tan solidarios con personas que viven a miles de kilómetros -que no me parece mal, de verdad- y sin embargo les cuesta tanto serlo con andaluces o extremeños? ¿Por qué, señor Rufián? ¿Y por qué oponerse a la independencia de Cataluña es "catalanofobia" y el "Espanya ens roba" es admisible para usted?

Obligar-nos a ser solidaris no és solidaritat, és espoli. No confongui. D’altra banda cansa veure la Catalanofòbia dels que reben la nostra “solidaritat”. Insultar qui et paga les factures no és gaire intel·ligent, i a Espanya és constant.
Espanya ens roba, perquè no pregunta, ens pren els diners, emparant-se en la majoria que són. Li posaré un exemple. Tots els veïns decideixen que els del 7è 2a paguin la neteja de tota l’escala, només perquè parlen una mica estrany. Doncs això està fent Espanya amb les lleis pressupostàries dels darrers, 35 anys.

¿Por qué si en España se odia a los catalanes, como proclaman algunos de sus conmilitones, Cataluña vende más a Aragón que a toda Francia, y más a Andalucía que exporta a Portugal? ¿Por qué Cataluña es la única comunidad con todas sus capitales de provincia unidas por AVE y Barcelona la única ciudad española que ha acogido unos Juegos Olímpicos?

El que diu de la venda de productes catalans a Aragó i a Andalusia és mentida. Catalunya ven el 60% del que produeix fora d’Espanya. Ho fa per aprofitar les oportunitats de la globalització i perquè fa 7 anys el PP va començar una agra campanya de boicot als productes de Catalunya. L'empresariat català, de la necessitat en va fer virtut, i ara té molta feina feta en la recerca de mercats nets.
Sap perquè Catalunya té AVE a les quatre capitals? Perquè Catalunya necessitava el corredor del Mediterrani, no l'AVE. Curiós que a Tarragona el deixessin a 14 km de la ciutat.
Per cert. A les olimpíades es presenten les ciutats, Barcelona ho va fer bé i Madrid gens. Com es deia aquella alcaldessa madrilenya que les presentava? Que recorda qui era el seu marit?

¿Por qué si en Esquerra Republicana de Catalunya les preocupa tanto la corrupción van de la mano de un partido al que le han embargado sus sedes por cobrar comisiones ilegales a cambio de adjudicar obra pública? ¿Y por qué alguien como Albert Boadella no puede subirse a los escenarios en Cataluña y Jordi Pujol sí puede pasearse tranquilamente por la calle? A usted, señor Rufián, que detesta la corrupción en España, ¿no le indigna que todos los hijos de Pujol se hayan hecho millonarios de la nada (o quizás, al calor del 3%)? ¿Por qué la cultura en Cataluña ha perdido cualquier carácter subversivo y se ha convertido en un instrumento al servicio del poder político?

Anem Junts pel Sí perquè volem la independència de Catalunya. Pel que fa a la corrupció, ja veurem en què queda. La de CDC i la del PP. Volem la independència per lluitar amb eficàcia contra una corrupció que a Espanya guanya amb majories absolutes.
Si Albert Boadella no pot pujar a cap escenari català és perquè és molt dolent. Em sembla que ja l’han despatxat de la direcció d’aquell teatre que li va regalar l’Esperanza Aguirre.
Això del bloqueig de la cultura i la subversió, que explica, té més a veure amb l’IVA al 21% gràcies al seu Montoro que no pas a la creativitats dels artistes.

¿Por qué, señor Rufián, quiere arrebatarme mis derechos como ciudadano español e impedir que vote en un referéndum de autodeterminación de una parte de mi país? ¿Y por qué apela a un derecho de autodeterminación que Naciones Unidas sólo contempla en colonias ocupadas militarmente y territorios a los que se niegan sus derechos fundamentales?

Ningú li pren cap dret, només que no l’ha tingut mai. Va poder votar vostè en el Brexit? I miri que li afectava. Jo tampoc vaig votar l’Estatut d’autonomia andalús. El dret d’autodeterminació és això, autodeterminació; no és el dret a determinar el que poden fer els altres.

¿Por qué los separatistas culpan al Gobierno central de todo lo malo que hay en Cataluña cuando el nacionalismo lleva gobernando ahí los mismos años que duró la dictadura de Franco, al que, dicho sea de paso, se recibía en loor de multitudes cada vez que visitaba la Ciudad Condal, como bien atestiguan las hemerotecas? ¿Por qué el Himno de España que ni siquiera tiene letra oficial le irrita tanto y un himno como Els segadors, que anima a segar cabezas, como hace el Estado Islámico, le emociona tanto, señor Rufián?

Si no anaves a rebre al Caudillo no cobraves la paga del 18 de juliol. Em sembla que el seu successor, el Borbó del Felipe té força més problemes quan ve per Catalunya. Comparar el catalanisme amb ISIS és de gilipolles, amb carinyo. Eh! M'agrada la resposta ràpida que li fa Gabriel Rufian.

¿Por qué si el procés es tan democrático se boicotea a personalidades que no son favorables a la independencia, impidiéndoles hablar en las universidades, que deberían ser templo del saber, del debate y del respeto, también en Cataluña?

Mentida. Aquesta tarda, sense anar més, hi ha hagut un acte de la Societat Civil Catalana, aquella fundada per aquell franquista, fill de franquista, s'ha fet a la Universitat de Barcelona, amb l'objectiu de cagar-se en el català, en castellà, i no s’ha boicotejat. S’ha fet, segurament amb un lamentable fracàs d’audiència. Comentar que ho he sabut perquè la Terribas de Catalunya Rádio, ha entrevistat a Joaquim Coll, ideòleg federalista del PSC impossible.

¿Por qué se agrede en la calle a quienes piden firmas para poder instalar pantallas en las que poder ver a la Selección española? ¿Por qué, diputado Rufián, cuando este domingo, en la Diada, lleven flores al monumento de Rafael Casanova, obviarán aquellas palabras suyas en las que decía luchar "por la libertad de toda España"? ¿Y por qué no recordarán que fue el francés duque de Berwick quien dirigió la toma de Barcelona? ¿Acaso porque se desmontaría el mito de que fue otra guerra más de España contra Cataluña?

Pel que fa a les agressions res a veure amb ERC, i si mirem el balanç hem rebut moltes més bofetades els catalans per la nostra catalanitat que els espanyols per la seva espanyolitat Ara resulta que Felipe V era francés? Sí, m'han dit que n'era de francès, versallescament francés. Sort que al menys l'actual Felipe VI, aquest sí que ja és espanyol.

¿Por qué usted se empeña en hablar en nombre de Cataluña cuando su formación sólo representa al 18% de los catalanes?

Parla en nom de Catalunya, o de la Catalunya republicana, perquè és diputat i té l'obligació de fer-ho. Perquè els representats li ho demanem, siguem 18 o el 18%. Digui-li a Rajoy que aspira a ser President amb un 20% dels votants espanyols. I aprengui matemàtiques, i si en sap, apliqui-les a tohom igual.

Y una cuestión final, diputado Rufián: ¿Por qué en ese mundo sin fronteras al que aspiramos ustedes se empeñan en trazar otras nuevas? ¿Por qué quieren levantar muros en Europa? ¿Por qué, señor Rufián?

No volem fer murs a Europa, volem marxar de l’Estat de les concertines amb Àfrica, que assassina impunement emigrants a la frontera marroquina.

El murs els fa la seva Espanya, la que nega l'accés als refugiats sirians, per molt que s'hi va comprometre.




dilluns, 5 de setembre de 2016

Catalunya i la descentralització


Els cinc punts de concentració de la Diada d’aquest 2016, han de servir d’exemple del país descentralitzat que hem de fer. Cal que tots els organismes de la Generalitat estiguin repartits per tot el territori. Cal, també, trobar la manera perquè les seus de les grans corporacions bancàries, d’asseguradores, de telecomunicacions, de constructores, ... estiguin disperses per la geografia catalana. Tampoc té sentit que totes les ambaixades siguin juntes en un espai cèntric d'una Barcelona col·lapasada. No hem de fer una Espanya en petit, amb una Barcelona de model Madrid; on des de la grada del Camp Nou, a semblança del Bernabeu, es fan els negocis del DOGC; i amb una Gran Via i Passeig de Gràcia plena de ministeris o conselleries. Alguna cosa hem d’haver après de les bestieses del país veí per evitar-les. 

Repartir la seu de les institucions pel territori ha de permetre repartir la riquesa que generen. També té, però una lògica urbanística i financera. Amb la creació del nou estat, la necessitat de sòl per a oficines d’institucions públiques i empreses privades pot generar una pressió immobiliària severa, que pot apujar el preu dels immobles i que pot acabar fent fora molts veïns d'una Barcelona que ja té un entorn prou estressat pel turisme. També podria donar-se el cas d'enfilar processos especulatius i tornar a fer una bombolla immobiliària que malmeti l’economia de la nova República.

Perquè hi hagi una descentralització real, s’ha de preveure, s’ha de planificar, s’ha de legislar i s’ha d’executar. Sinó arribarà la independència i ens trobarà amb els pixats al ventre. Pel que fa a les institucions del nou Estat, cal fer inventari de necessitats, demanar als Ajuntaments d’arreu, en quina mesura poden acollir-les, i planejar si cal alguna millora d’infraestructura viària, ferroviària, de telecomunicacions...


Pel que fa a les empreses proveïdores i concessionàries de l’administració pública, caldrà legislar les exempcions fiscals útils o les exigències contractuals perquè hi hagi una ample distribució en el territori.

A nivell de les ambaixades la intervenció és més complicada, però alguna cosa s’ha de poder fer perquè aquestes estiguin distribuïdes pel territori. Cessió de terrenys en ajuntaments, palauets, millores de les infraestructures de comunicació, seguretat, ...

O ens descentralitzem o petarem.