Pàgines

dimecres, 28 d’octubre del 2015

L'independentisme de la FAES

Fa un parell d'anys que dono voltes a la possibilitat que fos la FAES de l'Aznar la que vol separar Catalunya d'Espanya a qualsevol preu, i cada vegada més els esdeveniments semblen anar confirmant aquesta hipòtesi, sobre el paper, totalment absurda. La FAES és un think tank, és ha dir el contenidor de saviesa que el PP fa servir per definir les seves estratègies. L'hem de pensar intel·ligent i pels resultats del PP eficaç. Quan una organització intel·ligent i eficaç fa coses absurdes i les fa al llarg d'un important període de temps, és fàcil pensar que no són absurdes i que obeeixen a una voluntat encoberta de l'organització, a una agenda oculta que li determina els objectius i activitats.

Pel que fa a Catalunya la FAES-PP va fer un important involució en el desenvolupament autonòmic, i si no feia gaires anys votava a favor de la immersió lingüística en el Parlament català, a partir del 2005 comença a declarar-se'n hostil i comença a confrontar-hi famílies i escoles. No va trigar gaire a fer un boicot als productes catalans, en especial al cava, després va començar amb una recollida de signatures contra un Estatut que estava aprovant a la resta de Comunitats autònomes. També va manipular la composició del Constitucional, fins fer-hi president un militant seu, i deixar-la més com a inquisició que com àrbitre imparcial que ajuda el progrés amb una lectura oberta de la Constitució. Fou aquell Constitucional groller i absurd el que va votar contra un Estatut aprovat per dos Parlaments i un Poble. Aquell dia, tan celebrat pels militants del PP, va morir Espanya, com el arbres sí, a poc a poc, però aquell dia aquell tribunal va matar un Estat, i qui sap si en va fer un altre. 

En paral·lel de la manipulació del Constitucional el PP va fer tot un seguit d'accions contra Catalunya que va anar quallant en territori espanyol en una desacomplexada catalanofòbia que recollia aquella tradició atàvica de la cultura castellana, que sempre que ha tingut oportunitat s'ha acarnissat contra els catalans. Ho definia Machado amb aquella frase definitòria de "Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora". Les accions van ser des de la recollida de signatures contra l'Estatut, la sistemàtica denúncia contra el català, el boicot de les inversions a Catalunya, el boicot encobert o palès a les empreses i productes catalans. La denúncia al Constitucional amic de qualsevol llei, ordre, norma o suggerència que fes el Govern o el Parlament catalans, per esbombar l'acció de govern, per arrasar des del tribunals el que no ha tingut mai a les urnes catalanes.

La part més miserable de la FAES amb el seu govern del PP,  ha estat, i és, la ignorància de tota demanda, reivindicació, manifestació catalana. Les més multitudinàries, constants, cíviques i creatives de la història de la humanitat, però que els ínclits ministres de Madrid s'han limitat a ignorar, menystenir i insultar... en definitiva per provocar o bé la fugida de Catalunya d'una Espanya intolerable, o bé l'assimilació de la cultura i llengua Catalana fins a convertir-la en residual. Sembla que el poble català s'ha decidit més per marxar que no pas per deixar morir aquesta nostra manera de ser i de fer, que paradoxalment, tanta riquesa ha aportat al territori.

També crida molt l'atenció el PSOE en tot aquest jocs de disbarats, que va portat pel seus líders més espanyolitzadors ha anat passant de tenir una oposició tèbia, a un silenci clamorós i ha acabat amb un complicitat miserable del dictat d'un PP cada vegada més radicalitzat en la seva catalanofòbia.

El per què la FAES té la ferma voluntat d'independitzar Catalunya és el contingut de les dues sèries de tuits dels dies 12 d'agost i 28 d'octubre de 2015 els quals recullo i contextualitzo en aquesta segona part de text.

La  primera emissió de tuits es va fer el 12 d'agost de 2015, en aquell moment no els vaig saber encadenar per la qual cosa per llegir-los s'ha d'anar d'un en un:

1- Els ideòlegs de la independència de Catalunya, des de la mirada espanyols, són la FAES, sinó no s’explica l’assetjament i rigidesa del NO

2) Aznar no va perdonar mai que Catalunya els robés la victòria després de l’11M (atemptats a Madrid), per regalar la Moncloa a Zapatero.

3) De fet, quan el PP ha perdut eleccions ho ha fet a Catalunya. Sense Catalunya el PP hagués tingut sempre majoria absoluta.

4) El PP no és un partit d’Estat, és una partit instrumental que només mira interessos propis lícits (creixement) o il·lícits (màfia)

5) Que el PP no és un partit d’Estat ho prova que no va votar ni la Constitució ni de l’OTAN i l’ús partidista de la lluita antiterrorista


6- L’encaix de Catalunya a Espanya és basa en l’espoli brutal que permet benestar social a regions totalment improductives.

7- La paradoxa és que quan més improductiva és una regió més #catalanofòbia i boicot verbalitza.

8- Si al PP l’estat l’importa una merda, l’estat del benestar mitja. Recordeu aquell “que se jodan” de la Fabra per als aturats.

9- Amb una Catalunya independent, el principal afectat a Espanya seria el benestar de la gent més vulnerable, però són els que voten PP

10) El silenci del PSOE en tot aquest muntatge és conseqüència del repartiment d’espais de poder i de corrupció.

Per compensar la dificultat de lectura, vaig publicar un Storify el 18 d'agost de 2015 que permet llegir d'una tirada còmode el contingut de tots 10 tuits.

Amb petites matisacions i una ampliació a 12 tuits vaig tornar a publicar l'argumentari de la provocació de l'independentisme per part de la FAES el dia 28 d'octubre de 2015. Aquesta vegada sí que vaig utilitzar la tècnica d'encadenar els tuits de manera que és molt fàcil la lectura de tots ells, només invocant-ne un, no va caler publicar cap altre strorify.

1- La independència de Catalunya ha estat deliberadament provocada i volguda per la FAES, sinó no s’explica que siguem onsom.

2- Aznar no va perdonar que Catalunya li prengués una Moncloa segura i li donés a Zapatero, després dels atemptats del'11M a Madrid (2004).

3- És a partir del 2004 que la FAES trenca el consens constitucional i inicia l'assetjament comercial, polític i judicialcontra Catalunya.

4- En una Espanya sense Catalunya el PP hagués tingut quasi sempre majoria absoluta.

5- El PP no és un partit d’Estat, és un partit que es mou per interessos propis i funciona com una organització criminal, tipus màfia.

6- El PP no és un partit d’Estat, no va votar-la Constitució, ni l’OTAN. Des de l'oposició no va ajudar mai el PSOE contra el terrorisme.

7- L’encaix de Catalunya a Espanya és basa enun immens espoli que permet un cert benestar social a regions totalmentimproductives.

8- La paradoxa és que quan més improductiva ésuna regió més #catalanofòbia verbalitza.

9- Al PP l'estat no l'importa i l'estat delbenestar menys. La seva política social la resumí la Fabra amb el “que sejodan” als aturats

10- El PP tant li fot Catalunya, sap que mai no la governarà i que no hi podrà col·locar la seva casta corrupta.

11- Amb una Catalunya independent, elprincipal afectat a Espanya seria el benestar de la gent vulnerable, però jasón els que voten PP.

i 12- En aquest muntatge el PSOE ha quedatsegrestat pel discurs i s’ha de conformar amb molles de poder i de corrupció.

La muntanya de Mahoma o la percepció internacional del procés filtrada per Madrid

El febrer de 2008, el Centre d'Estudis Jordi Pujol va organitzar un interessant seminari "Catalunya als mitjans de comunicació estrangers" per tal de reflexionar sobre el tractament de la realitat del país als mitjans internacionals. I es va confirmar que el sedàs dels corresponsals, residents en la gran majoria a Madrid, dificultava moltíssim que la informació es presentés des d'un context propi, i no passat pel filtre de la realitat percebuda des de Madrid, amb el soroll incessant de la caverna i dels governs de torn per qui la qüestió catalana ha tingut sempre uns prejudicis que contagia fàcilment als grans mitjans del regne. Recordo especialment com el mateix Pujol va subratllar com n'era de dramàtic que els corresponsals coneguessin tant poc o s'acostessin tant poc a Catalunya, per intentar explicar el relat des de la realitat local i sense el prisma madrileny.

Per això quan el 2012 la Generalitat va posar en marxa el programa Eugeni Xammar de comunicació internacional i relacions públiques, vaig pensar que havien tardat 4 anys en adonar-se que calia posar-hi remei, però que ara sí que es faria el pas. El programa, primer dirigit per Martí Estruch i posteriorment per Jaume Clotet, persegueix la "projecció internacional de Catalunya a través d'un contacte permanent i fluid amb els mitjans de comunicació d'arreu del món". És imprescindible, diuen, tenir una acció de difusió exterior eficaç, un "diàleg proper i continu amb els generadors d'opinió". La feinada feta? Molta, sens dubte. En Jaume Clotet és un puntal i ha fet una feina molt valuosa. Però miro els diaris un dia més, premsa alemanya, francesa, britànica, i tinc més clar que mai que ens hem mogut molt poc d'aquella situació que lamentava l'avui expresident, tant visionari que va ser en el seu moment, malgrat que ara hagi caigut en desgràcia. Nou anys després, segueixen explicant la realitat des de Madrid, pocs van venir ni el 27S ni l'11S, data en la que per cert no se'ls va acollir a la Generalitat com tradicionalment es feia cada Diada com a institució del Govern del país, sinó que es va voler substituir per una partidista roda de premsa de Junts pel Si, convertint-ho en l'obertura mediàtica internacional de la campanya electoral. Si, el president Mas ha fet algunes (poques, sembla que el reserven per Nacional) entrevistes a mitjans estrangers. Si, el president Mas ha publicat alguns (pocs) articles d'opinió a mitjans internacionals. Si, Diplocat fa molta feina pels poquíssims recursos que té. Si, la Secretaria d'afers exteriors ha millorat en eficiència la seva acció, passant d'una gràcies a Déu dimitida Mar Ortega (mantinguda a Berlin sense parlar alemany com a delegada del govern al país de més pes de la UE) al fitxatge estrella d'Amadeu Altafaj, el Harry Potter que aconseguirà amb la seva màgia que a Europa,quan la independència sigui un fet, es trobi una solució pragmàtica per no sortir del paraigües comunitari que tant espanta al món empresarial interior i exterior. Però és suficient tot plegat? No.

La qualitat de la feina s'ha correspost amb el bon equip de difusió internacional. Però per desgràcia, el govern va equivocar l'estratègia i sobretot els recursos. És de calaix i hauria d'haver estat la primera conclusió el 2008. Oi que viuen a Madrid? Oi que el 2009 i 2010 veus que quan els convides per Sant Jordi i l'11S només ve una petita representació, i perceps que no és suficient i t'has quedat a les escopinyes del menú? Doncs llavors: perquè hi destines tant poc equip? I perquè insisteixes en que vinguin a tu, o en visitar-los 1 cop cada dos mesos? Funciona això? Oi que no? Doncs és un senyal. El senyal que cal canviar l'estratègia. Si a 27 d'octubre de 2015 veus que els principals diaris alemanys i francesos compren a ulls clucs el relat de la Moncloa, de furgonetes i 3%, i no els has fet arribar pel que sigui el discurs de la nova presidenta Forcadell amb tota una declaració d'intencions del que farà el flamant nou Parlament d'aquest país, és que alguna cosa falla. I que cal fer una passa més.

La Generalitat no necessita un Centre Cultural Blanquerna a Madrid. Ja no, això és del segle XX per no dir que del s. XIX. Necessita una ambaixada. D'acord, diga'n una RePer (representació permanent) de Catalunya davant el Reino de España. I a dins, hi necessita dos Jaumes Clotets més, que facin no només de caps de premsa. Avui en dia així no es va enlloc. Cal fer de relacions públiques, màrqueting polític, estratègia comunicativa segmentada i personalitzada,... Cal dur a terme una campanya de seducció permanent dirigida als corresponsals, començant per les agències de notícies, l'impacte de les quals té efecte multiplicador; acollint els periodistes que acompanyen les personalitats estrangeres que hi aterren encara que sigui ocasionalment; etc. Cal fer diplomàcia a totes les ambaixades i consolats, als senyors Mastercard i UEFA que tothom sap per on es passegen de la capital de l'"imperi", als assessors d'aquell actor o cantant mundial que van de tapes amunt i avall. I sobretot, cal sortir del niu. Ser proactius. No esperar a que el teu secretari vagi a no sé quina reunió. Sinó que el Clotet que parla francès o el que parla alemany es passegin dos dies aquí, dos dies allà, per Paris, per Berlín, per Londres, per Washington, per trobar-se amb els caps d'internacional del principals mitjans, amb aquells presentadors estrella que esbrinem que són uns enamorats de Barcelona o que simplement poden tenir curiositat per tenir informació de primer mà. Igualment a països més petits però amb pes també, una Suècia, un Luxemburg, una Holanda. No pots pretendre que vinguin a tu. Agafes i vas cap a la muntanya, Mahoma, que fa 7 anys que saps que t'espera.

O el nou govern aposta molt més clarament per la projecció internacional, o no ens en sortirem. Fracassarem a nivell de relat exterior. Ric sovint quan veig alguns digitals fer autobombo: mireu que hem fet uns castells a Londres, mireu que la pàgina 53 del diari diu a la línia 23 que Catalunya no sé què, mireu que avui hem comptat 18 articles que parlen del procés. A quanta gent arriba això a fora, realment? Qui va veure els castellers a fora? Qui es mira la lína 23 de la pàgina 53 del diari? 
I em direu, "però si el món ens mira, si sortim a molts mitjans americans i europeus!" Si? De debò? Som tant autocomplaents que ens hem arribat a pensar que els articles favorables eren magnífics, sense voler obrir els ulls al fet real que per cada article mitjanament en positiu en surten el triple de regulars i de negatius. I l'impacte d'aquests segons és una barrera enorme a la consolidació de la bona reputació del que ha de ser un nou actor mundial.

Cal un Ministeri d'Afers Exteriors propi que faci evident la desconnexió, i un equip de difusió potent, recursos humans i econòmics, veu pròpia a Madrid i traslladant-la allà on se signen les editorials sempre que faci falta, en tot els idiomes necessaris. Perquè sinó, no hi arribem. Es queden amb tres fotos si tenim sort. La de la diada, la de la votació (9N, 27S)... i la de les furgonetes de policia, corrupció i 3%, que aquesta setmana impregna ja diverses capçaleres de pes on s'ha intoxicat i no s'està aplicant intent d'antídot. Qui sap a fora que volem un país tant net que tindrem tolerància 0 amb la corrupció? Qui? Ningú. Perquè el soroll de Madrid és massa gran. I allà no hi tenim ningú per contrarestar-lo internacionalment. Podem guanyar la partida si finalment ens en sortim i el Messi Altafaj fa la jugada mestra que ja sabem que té assajada i amb resultats garantits. Però qui guanya la batalla a les ments dels nostres conciutadans del planeta? Nosaltres no som aquells escocesos que cauen simpàtics a tothom a base de faldilles de quadres sexys sobre cames peludes i wiskys aromàtics. Nosaltres ara mateix som uns separatistes i uns corruptes, una imatge que anirà in crescendo fins el 20D, fruit de l'estratègia de desprestigi que ja sabem que es durà a terme a 600 km de Barcelona. Com es repara aquest mal a la imatge del país? Pensa fer alguna cosa el nou Govern per contrarestar la situació? No ens cal el salvavides. Ens cal la barca que ens permeti arribar amb total garantia i seguretat a bon port. Ho necessitem com l'aire que respirem. Perquè per molt oberts al món que estiguem, necessitem que el món s'obri a nosaltres també. Volem fer net. I volem ser un país normal. Només ens calen les eines, els recursos i afinar millor els canals per arribar als objectius. Ho fem? 

dissabte, 10 d’octubre del 2015

L’abstenció a les Generals del 20-D

Cada vegada llegeixo més comentaris de gent que opta per l’abstenció a les properes eleccions generals del 20 de desembre. Se senten desconnectats i diuen que no votaran més a governs de Madrid. Comparteixo la major part dels seus arguments per a l’abstenció, però cap en el resultat que s’obtindria.


La participació de les Generals a Catalunya.


Si fem un cop d'ull a la participació a Catalunya en les eleccions Generals, veiem que el 2004 hi ha una revifalla com a resposta als atemptats de Madrid de l'11M i la fraudulenta gestió feta pel PP. Després a les eleccions del 2008 i del 2011 semblen  tornar a la xifra de partença al voltant del 65%. Xifra sobre la que jo faria l’estimació per al 2015.




Pel que fa al Parlament Català veiem un ascens continuat a partir de les eleccions del 2006, coincidint amb l'aprovació de l'Estatut i l'esclat independentista a partir del 2010, amb la primera gran manifestació del 10 de juliol contra la sentència del Constitucional. Ara s'ha superat de 12 punts la participació a les eleccions generals, cosa que semblava impossible.
Com es comportarà l'abstenció a les properes eleccions generals?

1) La Via Claver: un important nombre d'electors que donen per tancada la seva relació amb Espanya i es neguen a votar qualsevol candidatura per independentista que sigui. La major part de seguidors d'aquest corrent els tenim a la CUP, que han tingut 336.000 vots.

2) Els dos grans partits independentistes: CDC i ERC donen per segura la seva participació a les eleccions generals. Faran llistes separades amb pacte de no agressió i acció comuna a Madrid. És probable que es reparteixin el 1.620.000 vots + uns quants dels 336.000 vots de la CUP, tot plegat permet pensar que un dels dos sigui guanyador al Congrés.

3) En el costat unionista hi hagut una incorporació de abstencionistes sobretot entre l’electorat de C’s, que ha arribat als 735.000 vots. És probable que, en la mesura que no hi hagi pressió plebiscitària, molts d’aquests votants tornin a abstenir-se o decantin a posicions més tradicionals. A més, a nivell d’Estat l’opció C’s no és vot útil i això els abaixarà expectatives de vot.

4) La caiguda del PP és total i absoluta, ningú diria que guanya a per majoria absoluta a Espanya. Han quedat a 12.000 vots de la CUP. Aquesta dada pot comprometre la continuïtat de Rajoy a la Moncloa, sembla que serà ell el candidat inconsistent que va fer el ridícul a les eleccions catalanes.

5) El PSC ha seguit en la seva caiguda continua, han arribat en un punt on perdre “nomes” 4 escons és una victòria. És probable que en el context de vot útil espanyol, a les Generals, puguin recuperar un tros del terreny perdut en mans de C's. Si, fins ara, el PSOE ha governat Espanya gràcies als resultats obtinguts pel PSC a Catalunya. Aquest escenari no tornarà a ocórrer en temps.

6) Els que han perdut credibilitat per ser una alternativa espanyola, com a mínim des de Catalunya, és PODEMOS que amb una deriva espectacular ha passat de ser la força més votada a Barcelona (municipals) a tenir una caiguda important al Parlament, caiguda que ha arrossegat els seus socis d’ICV.

Resultats de les eleccions al Parlament Català 2015

En aquest context avancem hipòtesis:

1) És força probable que hi hagi davallada de la participació respecte al 27S, serà estructural i es repartirà entre totes les forces polítiques presentades. És previsible una caiguda de 600.000 vots, mantenint-se en paràmetres similar al 2011 (65%)

2) En el sector independentista d’ERC i CDC és probable la unitat i per tant que hi hagi una resposta de l’electorat raonablement bona i possiblement guanyadora.

3) L'absetencionisme  té una sostre de vidre en el públic més relacionat amb la CUP, que té molt de vot prestat. Són un 8%. Encara que la seva campanya fos un èxit només arribaria als 200.000 vots. Quedant la participació total en el 60% que, potser, no seríem els de més baixa participació d’Espanya.

Per acabar: Madrid a la propera legislatura, mani qui mani ho farà contra Catalunya. Es passarà el rodet del 80% d'espanyolisme contra el 20% de dret a decidir i el 15% independentista, sempre es faran els guanyadors i es burlaran de nosaltres amb la reforma constitucional.

Ser-hi per no anar-hi és la meva proposta #EsconsBuits:

http://intentsproses.blogspot.com.es/2015/10/candidatura-unitaria-pels-escons-buits.html

divendres, 9 d’octubre del 2015

Candidatura unitària pels Escons Buits

A principis de desembre passat l’amic @ElSomatent es va treure del magí la #ViaClaver, que consistia en què cap partit independentista no es presentés a les eleccions espanyoles. Ho explica en un brillant post on a més de trobar el per què de tot plegat, hi trobareu un seguit d’articles, comentaris i twits que us ajudaran a fer-vos idea del debat.

Ara som a principis d’octubre del primer any de la Via Claver, a 10 mesos del seu naixement, i si en aquell moment semblava una idea ocurrent i provocadora, ara entenc que la vitalitat de la política catalana l'ha desdibuixat força.


En els darrers mesos la candidatura unitària formada per CDC, ERC, antics socialistes, antics UDC, i el suport explícit de les entitats de la societat civil. @JuntsPelSí ha estat capaç de fer-nos trempar i de guanyar les eleccions al Parlament, amb 62 escons, que amb els 10 obtinguts per la CUP sumen, per primera vegada a la història, una majoria absoluta a favor de la independència. Tot plegat amb les xifres més grans de participació que es recorden.

Ara sí el Parlament té un manament democràtic per començar el procés constituent que escrigui la Constitució que tot ho ha de canviar i que culmini en un referèndum de ratificació de la República Catalana. I tot plegat en 18 mesos, segons diu el full de ruta de la candidatura.


En aquest escenari sorgeix, com una nosa, la data de les eleccions generals del 20 de desembre. Rajoy ha esperat tant a convocar-les que encara ens farà malbé el Nadal. Els més perjudicats seran els botiguers que hauran de donar hores de festa als dependents de les perquè puguin votar. Per afrontar aquestes eleccions proposo la candidatura Escons buits, com una alternativa que reculli la confrontació que implica la Via Claver i minimitzi els riscos i amenaces d'aquesta. No és més que una coalició de forces independentistes JxS i CUP que deixi sense ocupar els escons guanyats a les eleccions, ni en el Congrés ni en el Senat; llevat d'aquelles poques situacions en què pugui ser útil per la desconnexió entre Catalunya i Espanya. 
Els avantatges d'aquesta candidatura són:

- Mantenim la trempera de la unitat que tan bons resultats ens ha donat.

- Es materialitzarà el trencament amb l’Estat a cada una de les sessions que es facin en el Congrés i el Senat.

- Permetrà tenir en nòmina i immunitat parlamentària 12 senadors electes i un número aproximat de 24 diputats. 
Al grup de senadors electes hi afegiríem els 5 o 6 designats pels partits afins. Tots plegats conformaria un grup d'entre 40 i 42 parlamentaris; que en no tenir feina ni al Congrés ni al Senat, podran dedicar els seus esforços a dinamitzar la participació del procés Constituent. 

- Una part de les nòmines directes i tots els ingressos i subvencions indirectes d'aquests parlamentaris es podran destinar a sufragar les despeses generades per les dinàmiques participatives del Procés Constituent, de manera que es podrà tenir pressupost al marge de les partides pressupostàries de la Generalitat o de la societat civil.

- Escons Buits supera les dificultats d'un escenari d'abstenció, poc recolzat pels partits, i que acabaria donant oxigen a unionismes minoritaris com el de la UDC, que en baixar la participació tenen més possibilitats de tenir representació parlamentària. I també multiplicaria la visibilitat de l'unionisme més majoritari del PPSC's que tindrien una representació de Catalunya molt per sobre del que es mereixen.


- La candidatura Escons Buits podria fer repensar als que ara volen la visualització del trencament amb Espanya a partir de l'abstenció. Els que pensen que no cal votar unes "Cortes" que no ens representen. La CUP ja ha dit que no es presentarà a les eleccions de Madrid, però potser amb aquesta proposta s’hi podrien afegir; o bé plenament, com un partit més dins de la coalició; o bé indirectament, a partir de què les llistes tinguin gent vinculada a la història recent de la CUP.

La candidatura Escons Buits no té cap voluntat plebiscitària. Ja vam fer el plebiscit el 27 de setembre i ens va anar molt millor que a ells.

Us imagineu l'impacte de tenir a les llistes d’Escons Buits en David Fernández, en Quim Arrufat o la Isabel Vallet?



La transversalitat

A continuació adjunto les tres sèries de tuits amb què he anat fent la presentació de la idea:




1) Si els indepes no anem el 20D serà desconnexió d'un dia, però uns unionistes hiper representats ens fotran 4 llargs anys
#EsconsBuits

2) La UDC de Duran ens ho agrairà, amb una abstenció del 70%, aconseguirà escons a totes 4 províncies i Suite al Palace
#EsconsBuits

3) L’absència d’indepes farà C’s guanyardors, a Catalunya, per majoria absoluta. Presumiran de ser #ElEncajeCatalán
#EsconsBuits

4) Sense indepes, el PP guanyarà a Espanya. Això, en teoria sense importància, ens fotrà una patada més avall de la panxa
#EsconsBuits

5) Sense indepes el PPSC’s es repartiran les subvencions electorals, condicionades a resultats, sense despentinar-se. Evitem-ho.
#EsconsBuits

i 6) Uns indepes junts el 20D, guanyarem molts escons, en deixar-los buits, gestionarem l’impacte fins a la desconnexió final.
#EsconsBuits





1) #EsconsBuits és una alternativa a la #ViaClaver. Proposa una candidatura única indepe, que no ocupi els escons guanyats el 20D.

2) Aquesta candidatura hauria d’aplegar la gent @JuntsPelSi i qui vulgui de la @cupnacional, partint de personalitats alienes a la política.

3) Mantenir #EsconsBuits a Madrid demostra que la seva política ja no és nostra i impedeix que el PPSC's ens els puguin usar en contra.que el PPSC's ens els puguin usar en contra.

4) Els Diputats i Senadors obtinguts el 20D romandran a Catalunya i podran coordinar el procés constituent participat que ens farà lliures.

5) Els Diputats i Senadors de #EsconsBuits podran aprofitar la immunitat parlamentària davant de la guerra judicial que ens espera.

i 6) #EsconsBuits no pretén tornar a fer un plebiscit, ja es va fer el 27S i ens va sortir molt millor que a ells, encara que ho amaguin.





1) UDC aprovarà l’abstenció dels independentistes el #20D, així podrà arribar al 5% de vots i mantindran la suite del Palace
#EsconsBuits

2) C's frissarà per l’abstenció independentista a #20D. Seran la força guanyadora i s'acabarà la internacionalització el procés
#EsconsBuits

3) El PSC estaria encantat amb l'abstenció independentista el #20D. Serien la segona força a Catalunya i somiarien Montilles
#EsconsBuits

4) El PP ballaria sardanes amb l’abstenció d'independentistes el #20D Seguirien amb boicot d'inversions, bloqueig del TC i #Catalanofòbia

I 5) Els de ICV-EUA no sabrien què fer amb l’abstenció d'independentistes el #20D, però la culpa seria de Mas. #EsconsBuits