Pàgines

dijous, 21 d’agost del 2014

Comentaris a un tuit de @guanyem





Aquest tuit de @guanyem, aquest matí, m’ha fet pensar sobre el tema de la capitalitat de Catalunya. En calent i des del mòbil he respost amb un altre tuit:



Després he vist que calia complementar la resposta amb una explicació més llarga dels 140 caràcters del Twitter, per evitar que les afirmacions fetes semblin arbitràries.


Senyores i senyors de @Guanyem, si voleu governar la Capital de l'Estat, haureu de centrar-vos en polítiques fiscals i de planejament que aturin al màxim els processos d'especulació urbanística, conseqüència de tenir els 16 mil milions d’euros, cada any, que ara es gasten a Madrid. L'especulació vindrà per la necessitat de fer seus per a les noves institucions públiques catalanes d'àmbit estatal, per a les ambaixades exteriors dels països que ens reconeguin, i per a les corporacions internacionals i grans empreses de serveis, que voldran tenir seu a la nova capital Europea. Tot plegat farà pujar molt els preus de pisos i oficines, i pot generar una altra bombolla immobiliària com la patida ara fa entre cinc i deu anys a tot l’estat espanyol.
 

La proposta que faig per prevenir aquesta bombolla és que es deslocalitzin, al màxim, les seus institucionals per tota la geografia catalana. De manera que aquesta riquesa sobtada, no només reverteixi a la capital sinó que es reparteixi entre tot el territori català.

A la capital del nou Estat europeu, la lluita contra la contra la pobresa i els serveis socials per a gent vulnerable serà residual (afectarà a poca gent) i es podrà centrar en drets perquè hi haurà recursos de sobres per atendre-les.

Per contra, si voleu governar una capital la província espoliada, haureu de posar-vos les piles en els serveis socials i la lluita contra la pobresa que amb el boicot de l'Estat espanyol contra Catalunya, crescut per la seva victòria sobre l’independentisme, arribarà a extrems mai no vistos.

A més, aquestes polítiques socials les haureu de fer sense recursos per la qual cosa deixareu la ciutadania vulnerable, en mans d'aquelles entitats del tercer sector, capaces d'obtenir un finançaments privats, que seran més escassos que les immenses necessitats generades. Aquests finançaments privats tenen una important càrrega ideològica: sigui religiosa, social o política; de manera que no treballareu pels drets dels ciutadans sinó amb la caritat dels patrocinadors.

Que l'escenari barceloní sigui d'èxit o de fracàs depèn, en gran part, del que facin els ciutadans, però també de la intervenció dels partits polítics que hauran de gestionar aquesta voluntat popular. Si quan una immensa majoria de ciutadans us demana que estigueu al seu costat, i us inhibiu, després no sereu dignes per gestionar els seus destins.

dijous, 7 d’agost del 2014

Resposta a l'article del Pere Garriga

T'adones company que ja hem perdut, t'adones que seguirem lligats al feixisme d'Espanya, a l’espoli fiscal, la vexació dels conqueridors, la cultura dels toros, l’anorreament de la llengua i la cultura, ... només perquè cadascú treballa per la seva independència i n’hi ha tantes com independentistes: La de l'Assemblea és tova, la de Convergència covarda, la d'ERC pactista, la de la CUP contundent, la d'Òmnium classista, la del SÚMATE impostada... Fem accions per aconseguir la nostra independència, i critiquem i insultem les que no s'alineen fil per randa a la nostra, la millor, l'única que mereix guanyar.

Tenim uns egos que ens els trepitgem.

T’has fixat contra qui lluitem, és un pack ample, immens, contundent. Tenen els assassins feixistes que perdonen a València, els falangisme que criden “Viva España y mueran los rojos”, el PP del Constitucional amic, el PSOE del “cepillo”, el PSC de la consulta “pactada ara sí, ara no”, tenen la UPyD de la ibèrica Joana d’Arc, els C’s despullats contra Catalunya, el PODEMOS del Villarejo, el GUANYEM solidaris amb els pobres espanyols, el PROCÉS CONSTITUENT encerclant la Caixa... però tots ells es posen d’acord i van rectes com un clau contra Catalunya i el seu procés. Només han de votar SI-NO, NO o prohibir-nos votar. Tenen lleis, constitucions i jutges, tenen exercits d’armes i de periodistes ben pagats, diaris i televisions, institucions i ambaixades. Poden encobrir delictes o airejar-los, a conveniència, per desmoralitzar-nos.

Pots no venir a la manifestació de l’onze de setembre, pots criticar-nos als que hi serem, pots dir que érem molts menys dels que érem, pots dir que molts dels que hi eren estaven manipulats, altres eren federalistes, i uns quants de cartró pedra. Només caldrà mirar els diaris espanyols i catalans del dia 10 o escoltar les dues-centes emissores de ràdio que ens negaran o els quaranta-cinc canals de televisió que ens ridiculitzaran i insultaran. Sereu la majoria silenciosa que es queda a casa i per actius o per passius veureu desinflar el procés.

L’onze de setembre jo seré allà, amb la samarreta que calgui, fent un somni possible, o, com a mínim, fent el possible per un somni. Només sóc un més, anònim, al servei de la independència del meu poble. I potser no guanyarem, però no serà per culpa meva.

En resposta a l'escrit.